Més de 110 persones de l’àmbit de la docència, la innovació i la pedagogia en infermeria van acudir al workshop FINE organitzat de forma conjunta entre la Fédération Européene des Enseignants en Soins Infimiers (FINE Europe) i la Fundació Infermeria i Societat a l’Espai Pujades 350.

Durant els dos dies de durada, la jornada de treball va estar centrada en trobar camins per innovar i millorar l’aprenentatge de les infermeres i infermers d’acord amb les necessitats del context polític i social europeu. Sobre la taula s’hi van plantejar qüestions com les competències europees pels docents, els models de cultures organitzatives, els escenaris pedagògics per a l’adquisició de competències i les metodologies docents centrades en l’estudiant, allunyades de les classes magistrals més convencionals. En un món acadèmic com a rerefons marcat en els últims anys per les adaptacions als currículums per competències i a l’espai europeu d’educació superior, es va reivindicar la re valorització del paper de la docència dins de la universitat (que actualment prioritza la investigació).

La presidenta de la FINE, Jane Laure Danan, que va anunciar que al desembre d’enguany s’escollirà un nou consell executiu, va posar de manifest el gran desafiament que presenta consensuar les competències europees dels docents en infermeria i la manca d’una estratègia global per posar-les en marxa. En aquest sentit, Anne Lekeux, presidenta d’honor de la FINE i membre del grup de treball de l’OMS d’Educació en Infermeria, un referent de la docència infermera a Europa, va parlar sobre la feina de l’OMS per a establir quines han de ser les competències de les infermeres docents.

El desenvolupament de les competències ètiques de les infermeres docents juntament amb la diversitat en la formació infermera dins la Unió Europea i el poc consens sobre nivell educatiu i experiència que han de tenir les docents van protagonitzar la primera taula de debat. La segona es va centrar en l’impacte de les cultures innovadores en les pràctiques pedagògiques.  En aquest sentit, es va posar de manifest els casos del Centre d’Innovació i Desenvolupament Infermer del COIB (IDIC) i els reptes de la infermera i els professionals de la salut per adaptar-se a l’explosió de la tecnologia; l’Open Thinking i el projecte educatiu de EUI Gimbernat que planteja un canvi de paradigma orientat a la innovació i en aportar un valor social a través de l’emprenedoria; el projecte SimuCarePro, que permet el desenvolupament de competències en situacions complexes a través de la simulació sense risc real; el projecte de microlearning 5’ per l’educació continuada de l’Hospital Sant Joan de Déu que planteja un nou model de formació que multiplica l'oportunitat de formació entre infermeres, i la European Academy of Nursing Science, que va posar de manifest l’auge de la demana d’infermeres en recerca en els últims anys.

El gran potencial de la simulació en l'adquisició de competències infermeres, tant en la formació com en l’avaluació i per treballar l'error, va ser un dels grans temes tractats a la taula sobre els escenaris pedagògics per a l’adquisició de competències. També es van abordar els sistemes avaluatius com ara les proves d’avaluació clínica, objectiva i estructurada (ACOE), un mètode avaluatiu de les competències dels estudiantes en finalitzar la carrera, quin ha de ser el rol del tutor o mentor per desenvolupar el màxim de competències o com es poden fomentar les unitats clíniques com a centres per l'aprenentatge i de treballa conjunt amb les universitats.

Alguns dels models que es van poder conèixer en l’última taula sobre aprenentatges centrats en l’estudiant van ser metodologies d’aprenentatge a la inversa (en contraposició a les classes magistrals), l’aprenentatge basat en la resolució de problemes (ABP), innovacions en el currículum d’infermeria com el cas integrat o la filmografia com a eina docent per formar cuidadors. Hi ha haver també espai per a la reflexió sobre quina ha de ser la funció principal de la universitat, el pes de la docència en contraposició a la investigació o quin ha de ser el portafoli de l'estudiant per a un aprenentatge reflexiu i crític.

En aquest workshop hi han participat diferents organitzacions i entitats que han aportat les seves visions i experteses sobre la temàtica, bé com a ponents o com a col·laboradors de la jornada. És el cas de École Infermiere Anesthesiste, l’École Paramedical del Institut de Formation Interhospitalier Théodore Simon, la University of Nottingham, l’Haute École de Namur Liège-Luxemburg, l’Escola Superior de Enfermagem de Lisboa, el Grup de treball de l’OMS d’Educació en Infermeria, el Centre d’Innovació i Desenvolupament Infermer del COIB (IDIC), l’Escola d’Infermeria Gimbernat i Fundació Privada Escoles Universitàries Gimbernat, l’Haute Ecole Libre Mosane, l’Hospital Clínic de Barcelona, el Grup de Recerca Infermera en Simulació a Catalunya i Andorra (GRISCA), l’Escola d’Infermeria de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), el Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, la Facultat d’Infermeria de la Universitat Rovira i Virgili (URV), el Departament d’Infermeria de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l’Hospital i el Campus Docent de Sant Joan de Déu i la Universitá di Torino-Italia.

La propera conferència del FINE tindrà lloc a Malta entre els mesos de març i abril de 2018.